Vull somiar el dema
sense la nosa ni el pes
d'un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva forca i delit per lluitar
Tot el que m'heu donat
es un espai de foscor
i el meu anhel
es clar i ences
com el desig que m'empeny a cantar
No em vull negar cap dema
per una almoina
de llum del passat
Crec en qui creu en mi
i en la promesa d'un temps
tan lluminos
com els colors
que dibuixen l'arc que em tensa
tant el temps com l'esperanca
No vull cantar i fugir
soc el que soc, i la por
mai no em fara
recular un pas
perque amb les mans em vaig fent el desti
L'arbre del meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m'acull dia i nit
Cap vell encis
no m'es precis
per fer que vibrin
els llavis i els dits
Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perque em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu
Cap vent no estimare
com el gran vent que m'empeny
vers l'horitzo
ple de claror
que jo mateix amb esforc tracare
Pobres atribolats
plens de desfici i d'estres
on anireu quan arribareu
al trist enlloc que entre tots heu creat
Canto i cantant
vaig caminant
que amb la canco
sempre miro endavant
Vull somiar
el meu dema
ple de forca
i el goig d'estimar