Començar és continuar un final,
tard o d'hora arribarà, però
d'aquelles sendres
una nova flor rotllarà.
Va robar-me un cor,
després del primer mot
abans que el seu nom
ja coneixia el seu cos.
I ens vam sentir sols
a la gran ciutat,
tot Barcelona i ella sola.
Començar és continuar un final,
tard o d'hora arribarà,
però d'aquelles sendres
una nova flor rotllarà.
Tendra i transparent,
dolça nena d'urgent
radiant i somrient
enamorant mil hotels.
Van caure l'hivern,
el Març i el fred
cercant la manera
trencant les reixes.
Van tocar d'aprop el
límit i vam jugar a
no fer-nos mal.
Vam sentir-nos, música
i lletra, desig i tendresa,
esperit mortals.
Va arribar l'adeu, crec que
era Juliol, feia xafogor,
però va dir-m'ho amb el cor
fred.
Això s'ha acabat, res serà igual,
ens queda sorprendre'ns, besar-nos.
Tornar començar és continuar
un final tard o d'hora arribarà,
però, d'aquelles sendres
una nova flor torna a... començar
és continuar un final,
de tota hora arribarà,
però d'aquelles sendres
una nova flor rotllarà.